L’HORTALEGRE

PROJECTE D’HORT COMUNITARI AL BARRI

Cultivem, compartim, aprenem

L’hort del Vives ha fet un tomb al llarg d’aquest curs 23-24, ha estat un “laboratori a l’aire lliure” en el que s’ha generat una transformació molt enriquidora. Gràcies al suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de Vista Alegre-Carme, la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i amb l’acompanyament de l’equip de l’Associació Milfulles, l’alumnat i les professores de l’optativa d’hort hem tingut l’oportunitat de cultivar una experiència de la que hem obtingut una magnífica collita de coneixements, esforços col·lectius, plantes medicinals, flors i hortalisses plenes de nutrients i aprenentatges. 

Aquest curs el nostre centre ha format part del projecte de barri L’HortAlegre (https://veinsvistalegrecarme.cat/hortalegre/) , un projecte d’Hort urbà promogut per l’Associació de veïns Vista Alegre - Carme. Inicialment aquest projecte va néixer amb la idea de crear un hort social, un espai comunitari i d’aprenentatge. Un espai que busca, a través de l’horticultura,  connectar diferents generacions i cultures, un espai d’intercanvi bidireccional entre petits i grans, sensibilitzar en matèria de sostenibilitat, ecologisme i medi ambient, crear xarxa entre les famílies del barri i les seves entitats, enfortir vincles, crear cohesió social, sentiment de pertinença, connectar i crear sinergies transversals amb projectes similars de la pròpia ciutat, del nostre país i d’arreu del món.

El projecte inicial es va haver d’aturar a l’espera que l’Ajuntament disposi d’una ordenança de regulació d’horts urbans. L’HortAlegre es va reconduir impartint tallers en centres educatius (Institut Jaume Vicens Vives, Escola Annexa i CRAE Vista Alegre)  i activitats al barri, sota els lemes “Qui sembra recull” i “Fem salut, fem comunitat, fem més verd el barri” respectivament. Totes les activitats han estat impartides per l’Associació Milfulles (https://milfulles.cat/) 

Hem après a fer bancals, conèixer i valorar les característiques i propietats de la terra i com enriquir-la, hem incorporat un sector de flors i plantes aromàtiques i hem après els beneficis que ens aporten tant a la nostra salut (infusions, preparats) com en els cultius (associacions beneficioses, macerats i extractes), hem descobert algunes plantes silvestres comestibles i fins i tot les hem provat en un taller d’amanides en què vàrem combinar-les amb verdures collides directament de l’hort, verdures espigulades i plantes aromàtiques i com a condiment varem cuinar diferents salces improvitzant una illa per cuinar en el mateix espai de l’hort. També hem fet una compostadora, hem pres consciència del malbaratament alimentari espigolant, hem parlat de les llavors i de la importància dels bancs de llavors, del planter, hem cultivat tant llavors com planter i hem transplantat algunes plantes. A més de tots aquests aprenentatges també hem après un munt de valors que ens enduem en la nostra ment i al nostre cor. 

Formar part d’aquest projecte ha estat un gran privilegi, una experiència molt enriquidora i interessant i sobretot contar amb un equip d’experts professionals tant bo, encapçalat per la Pilar Martinez, l’Isaac Bosch i l’ajuda de la Gabriela….. , tots ells de l’Associació Milfulles. Moltes gràcies per saber transmetre els vostres millors coneixements amb tanta entrega, dedicació, respecte i estima per tot allò que feu.

“Al llarg d’aquests mesos he après moltes coses, tant a nivell tècnic com també personal; he aprés a fer planter, el nom i els usos d’algunes plantes medicinals, com cultivar hortalisses… però el més important que he aprés és a continuar treballant malgrat estar cansada perquè la satisfacció de veure com tot creix supera el cansament”, comenta la Núria, una de les alumnes que forma part del grup d’hort. 

Certament, aquest és un projecte que s’ha creat gràcies a la força del grup. Partíem d’un terreny compactat i ple d’herbes després d’un llarg i calorós estiu, així que el primer que calia fer era condicionar l’espai i replantejar el disseny de l’hort tenint en compte el context: un hort d’un centre educatiu, és a dir que hi haurà un grup força nombrós d’alumnes (cap a 24) que hi faran ús de l’espai, on els mesos d’estiu quedarà “inculte”, i enmig d’un panorama de sequera que ens demanda aplicar mecanismes d’estalvi d’aigua. Amb totes aquestes variables vam decidir fer un disseny a partir de “bancals permanents” i amb uns passadissos prou amplis com per poder circular i treballar amb comoditat; sona bé, oi? Doncs portar-ho a la pràctica no va ser tan fàcil però, com deia la Núria, gràcies al treball col·lectiu vam assolir un repte que, d’entrada, semblava una utopia. 

Vam necessitar moltes hores per mesurar, marcar i col·locar els 120 mahons que conformen els 12 bancals del nostre hort que, a la vegada estan subjectats per quatre varilles de ferro cada un; varilles que vam haver de clavar una a una, assegurant-nos de que l’estructura quedés sòlida, anivellada i sense escletxes. 

Nou tones 

Però l’esforç més gran, i que de ben segur tot el grup recordarà durant molt de temps, va ser el que vam haver de realitzar per baixar fins a l’hort les nou tones de compost i adob orgànic que vam aplicar als bancals. En Roger encara recorda que li van quedar els braços baldats, però que s’ho va passar molt bé fent una tasca que va requerir molta coordinació, malgrat que més d’un s’escapolís de tant en tant. Durant prop d’un mes vam carregar cubells i més cubells… i més cubells de terra. Va ser temps i esforç suficient com per entendre que hi ha diferents tipus de terra i que per cultivar cal que aquesta estigui ben nodrida. “Alguns dels sacs de terra feien molta pudor; era l’adob orgànic, que venia barrejat amb fems”, recorda l’Ivan. I és que una bona terra és la clau per obtenir uns bons cultius. 

Després de tantes setmanes baixant terra ja teníem ganes de veure els bancals habitats, però… la Júlia tenia els seus dubtes al respecte d’aquest nou disseny: “jo crec que hem perdut espai de cultiu, mireu quant de terreny que hi ha on no s’hi podrà planter res”. El temps i les pluges han dissipat aquest neguit i hem pogut comprovar l’eficiència dels bancals que produeixen més en un espai més reduït, més controlat.

Diversitat cultivada (o no) 

I va arribar el dia en que vam plantar les primeres cebes, les primeres faves, les primeres calèndules i els primers enciams. Meravella, fulla de roure verd, fulla de roure morat, dels tres ulls, del sucre i cua d’oreneta fet de llavors recuperades dels hortolans de Salt. “No m’hagués pensat mai que hi havia tants tipus d’enciam, jo només en coneixia el típic que venen al supermercat”, diu en Fernando. 

La biodiversitat a l’hort ha estat un leitmotiv que ens ha acompanyat durant tot el procés. Un dels aprenentatges que destaquen la Rosa, la Mariam i en Luís és que les plantes aromàtiques són unes molt bon aliades per afavorir els cultius i que hi ha associacions d’hortalisses que es beneficien i que cal tenir en compte a l’hora de planificar les plantacions als bancals. 

I en un tres i no res els bancals van anar prenent vida: rabanets, faves, escaroles, espinacs, més enciams, alls, col kale, pastanagues, api, narcisos, tarongina, bledes, orenga… i la pluja!!! I de cop i volta una explosió de colors, de formes de fulles diferents, d’aromes i d’herbes espontànies que, sense haver-les convidat, també es van unir a la festa… de fet, elles ja hi eren abans que nosaltres arribéssim a l’espai. “Un altre aprenentatge que hem fet és que moltes de les herbes que arrenquem també són bones per menjar i que tenen moltes propietats; així que, no hi ha “males herbes””, comenta la Vanesa, que va quedar ben sorpresa en descobrir que el blet blanc, el blet negre, la parietària, la verdolaga i tot un seguit de plantes que hi són “perquè sí”, també tenen el seu valor, així que n’hi ha que quan desherbem les deixem perquè ara que les coneixem ens cauen simpàtiques.

Diari de camp

Per fer seguiment de tot plegat vam començar a elaborar el diari de camp de “L’HORT ALEGRE DEL VIVES”, que hem anomenat així perquè aquest és el nom del projecte promogut per l’Associació de veïns i veïnes del barri. El diari de camp és una eina molt important per portar el registre i el control de totes les actuacions que hem anat implementant a l’hort. En ell prenem nota del que hem fet a cada bancal i recollim les accions principals fetes durant cada sessió.

També posem títol a cada una de les sessions en funció del que més ens ha cridat l’atenció.  Un divendres de principis d’abril vam tornar a l’hort després de dies sense haver pogut anar-hi per les pluges i va ser impactant veure com havia crescut tot, com estava tot de bonic… el títol que va suggerir en Luís per a la jornada va ser “Dia Sorprenent”, i el goig que ens va produir contemplar tanta verdor comestible.

Sobre el compost, el malbaratament alimentari i una amanida deliciosa

Dels dotze bancals que hem construït, nou ja estan ocupats amb tot tipus de cultius als que ara, amb la caloreta, hi hem afegit algunes tomateres, també de planter propi elaborat amb llavors de varietats  locals. I en els tres que han quedat què hi farem? Doncs vam pensar que els hi donaríem un bon ús fent-los servir de compostadors. Així que durant tres setmanes, vam anar a recollir restes orgàniques  dels pagesos marxants del mercat del Lleó i les vam abocar en aquests bancals intercalant una capa de restes humides amb una de fulleraca seca. En poc temps hem pogut comprovar com el procés de descomposició genera un substrat ric en nutrients que més endavant incorporarem als altres bancals.  Quin tresor! Però els beneficis no s’acaben aquí. Els dies que vam arribar a l’hort amb caixes i més caixes de restes orgàniques van ser una festa. Vam al·lucinar de tot el que es llença. A les caixes vam trobar fulles de cebes ben saboroses, tomates, pomes, cogombres, fulles d’escarola… i la majoria en perfecte estat. Vam reflexionar sobre la quantitat ingent d’aliments que es llencen a les escombraries i vam pensar que calia compensar tanta insensatesa. “El proper dia ens farem unes amanides amb aquestes restes i les nostres hortalisses, les amanirem amb salses delicioses fetes amb plantes aromàtiques i hi posarem un toc de color floral”, vam proposar, i així ho vam fer. Aquell dia vam improvisar unes taules i mentre part del grup netejava les verdures, l’altra part elaborava les salses amb uns morters on vam picar llavors, fruits secs i herbes aromàtiques. El resultat va ser espectacular! Colors brillants i una barreja de sabors nous per als nostres paladars… i tot plegat fet de restes i verdures cultivades per nosaltres. 

Ah! Val a dir que el compostador encara ens ha fet més regals: en ells estan brotant llavors de carbassa que hi vam abocar com a restes orgàniques i que ara germinen per continuar el cicle de la vida que mai s’atura. 

Un negoci floreixent

Gràcies a l'abundància de les collites, la Sílvia, la professora d’hort, ha organitzat un grup encarregat de les vendes i un cop per setmana reben comandes del professorat i van a l’hort a collir per després poder servir els productes.  

D’aquesta manera, s’ha generat un negoci que està reportant uns beneficis per al projecte i una clientela fidel que valora la qualitat del producte; i és que l’esforç i l’entusiasme també compten a l’hora d’aconseguir uns bons cultius. 

Com diu en Pol, “si treballem ho podem fer, i ho hem demostrat convertint un camp sec en un hort florit; ha sigut un gran projecte en el que hem treballat molt i ara estem veient els resultats, venent les collites amb èxit”.

Des de Milfulles volem agrair infinitament la confiança que han dipositat en nosaltres l’Associació de Veïns i Veïnes de Vista Alegre-Carme i la Sílvia, la professora d’hort. I sobretot, gràcies al grup de nois i noies amb qui hem compartit aquesta aventura. Confiem que dintre de cada un/a de vosaltres queda una llavor en estat de latència a punt per germinar quan sigui el moment més oportú i oferir fruits preciosos.

Pilar Martinez (Associació Milfulles)

Sílvia Franch (Professora i Coordinadora Escola Verda)